Les Aventures De Tom Sawyer

By Mark Twain

Page 0

...LES AVENTURES DE TOM SAWYER

(Autor: Mark Twain. Traducció: Josep Carner)




PREFACI.

La major part de les...

Page 1

...ho sé. És melmelada: vet aquí el que és. Us he dit
quaranta vegades que si...

Page 2

...la feina. El germà petit
de Tom (o, millor, germanastre), Sid, estava ja enfeinat en la...

Page 3

...a les
gires del seu gec; i estaven enfilades, l'una enfilada de fil blanc
i l'altra de...

Page 4

...l'esplèndida meravella, més arremangava el nas,
impressionat per aquella bellor, i li semblava que son propi
abillament...

Page 5

...imaginaris).

-Això és una bola.

-Perquè vos ho digueu, no vol dir que en sigui.

Tom féu una...

Page 6

...descobrí una emboscada en la persona de la seva tia; i
quan ella veié l'estat en...

Page 7

...ho
sabrà.

-Ah! No puc, senyoret Tom. La vella senyora em faria un cap nou. Ben
cert que...

Page 8

...i executant-les.

-Pareu, mestre! Ning, ning, ning!- La marxa del vaixell gairebé
s'extingí, i ell tirà cap...

Page 9

...que fa a aquest clos
(el de la banda del carrer, sabeu?); però, si fos el...

Page 10

...hauria causat la fallida de tots els
nois del poblet.

Tom es digué que aquest món, al...

Page 11

...emblanquinat amb força gruix, i àdhuc
amb una faixa afegida a terra, el seu astorament fou...

Page 12

...casa tot sol.

Mentre passava vora la casa on vivia Jeff Thatcher, veié una noia
nova en...

Page 13

...manera hipercrític.

Tornà en acabat, i s'estigué vora el clos fins a la caiguda de la
nit,...

Page 14

...Coneixia que, cor endins, la seva tia s'agenollava
davant seu, i es sentia acerbament satisfet d'aquesta...

Page 15

...de
delectable sofriment, que l'anà regirant i regirant pel seu magí, i
l'anà considerant sota noves i...

Page 16

...el cinyell, per dir-ho així, i es posà a la tasca
per apendre sos versicles. Sid...

Page 17

...i un troç de
sabó, i ell passà la porta i posà la ribella damunt d'un...

Page 18

...vejam... això és ser bon minyó?

Així és que es ficà les sabates, tot rondinant. Mary...

Page 19

...li representava la tasca pacient de dos anys;
i un noi de parentela alemanya n'havia guanyades...

Page 20

...separava
tant de les matèries mundanals, que, sense que ell se n'adonés, la
seva veu d'escola de...

Page 21

...edat
resultà ésser un prodigiós personatge; no altre que el jutge del
comtat; la més augusta creació,...

Page 22

...per a tornar a tenir aquell noi alemany amb el seny
complet.

I en aquell moment, quan...

Page 23

...és. Em pensava que n'hi hauria una mica més, potser. Molt
bé. Però gosaria dir que...

Page 24

...tan
lluny de la finestra oberta i les enciseres escenes estiuenques del
defora com fos possible. La...

Page 25

... de descans,
Quan d'altres lluiten pel-premi fent-vela-en ONES
...

Page 26

...l'esperit de Tom, per tal com
s'estava fregant tranquilament les mans, agafant-se el cap amb els
braços...

Page 27

...trobà un consol en l'escarabat, i també l'ullaren.

Al cap de poca estona un gos llanut...

Page 28

...finà en la distància.

Tota l'església, aleshores, era caravermella i mig ofegada del riure
contingut, i el...

Page 29

...fort, i s'imaginà que començava de fer-li mal el dit
del peu.

Fou infructuós, pel que feia...

Page 30

...a començar la gemegor. Obriu la boca. Bé,
teniu la dent baldera; però d'això ningú se'n...

Page 31

...una ampla mitja-lluna escapçada de les seves
ales; sa casaca, quan en duia, gairebé li arribava...

Page 32

...aigua
de pluja.

-De dia?

-Oi.

-Amb la cara cap al socot?

-Sí. Tanmateix, jo bé ho penso.

-Digué alguna cosa?

-No...

Page 33

...dimoni vindrà, o potser dos o tres, però no
els podreu llucar: només podreu sentir una...

Page 34

...doncs; per què no les teniu? Perquè massa sabeu que això són
brocs. És una paparra...

Page 35

...murmuris
atravessaren la cambra; però Tom seia tot quiet, amb els braços
damunt el pupitre llarg i...

Page 36

...pissarra, tot
amagant les paraules a la noia; però ella no es retreia, aquesta
vegada, i demanà...

Page 37

...quants ocells
flotaven amb ala peresosa per dalt de tot de l'aire; no hi havia, de
visible,...

Page 38

...comportar-ho més. La
temptació era massa forta. Estengué, doncs, el braç i intervingué
amb la seva agulla....

Page 39

...vegada, si só bona minyona.

-He estat al circ tres o quatre vegades: qui-sap-les vegades.
L'església és...

Page 40

...heu d'estimar a ningú més sinó a mi, i no us heu de casar
amb ningú...

Page 41

...escola aquell
dia. Tot seguit Becky començà de recelar. Corregué cap a la porta:
ell ja no...

Page 42

...mantenir-se comprimit dins
un motlle d'angúnia per molt de temps. Tom, al cap de poca estona,
començà...

Page 43

...el seu ganivet Barlow. No
trigà a colpir fusta que sonava com a buida. Hi posà...

Page 44

...allí i mirà. Però devia haver anat més
ençà o més enllà: així és que féu...

Page 45

...garrot de dues mans; o bé jo seré el Xerif de
Nottingham, i vós sereu Robin...

Page 46

...mig formar, un miol sobiranament melangiós. Una
finestra veïna que s'obria el trasbalsà. Un crit de:...

Page 47

...exigent sobre la manera
com un hom en parli, Tom.

Això creà un descoratjament, i la conversa...

Page 48

...mestres!- Digué en veu baixa.- La lluna podria eixir de
cop i volta!

Rondinaren una resposta, i...

Page 49

...seva sang; i en aquell punt
els núvols esborraren el paorós espectacle, i els dos minyons,
esparverats,...

Page 50

...lleial amb mi, Muff Potter, i no us
aniré pas a l'encalç. Ja veieu: això és...

Page 51

...sap?

-Perquè precisament rebé aquella patacada mentre Joe l'Indi ho feia.
Compteu que podia veure res? Compteu...

Page 52

...d'una de les seves agulles de
cosir, i cada minyó es punxà el capciró del polze...

Page 53

...sóc! O Déu meu, Déu
meu, Déu meu! Voldria tenir només que la meitat de la...

Page 54

...ja veurem. Està ben llesta: és tan ressegur com
que Muff Potter està ben llest. Això...

Page 55

...bagatel·les. Després es transportà al seu
seient, reposà el colze damunt el pupitre i les barres...

Page 56

...escarment per als lladres de tombes.

-Muff Potter anirà a la forca, d'aquesta feta, si l'atrapen!

Aquest...

Page 57

...semblava que no pogués anar enlloc si no és aquí.-
I altra vegada rompé a sanglotar.

Joe...

Page 58

...feia lliscar altre
cop l'embenament allà on havia estat. El trontoll espiritual de Tom
anà fent-se fonedís...

Page 59

...restava
sinó la melangia. Deixà de banda el seu arc i el seu bastonet de
_baseball_ que...

Page 60

...pispa-diners.

Tom havia esdevingut, en aquella etapa, indiferent a la persecució.
Aquesta fase omplia de marriment el...

Page 61

...i la destrucció per sa via. La tia
Polly entrà al moment just per a veure'l...

Page 62

...l'entrada del camp escolar, en lloc de
jugar amb sos companyons. Estava malalt, deia, i en...

Page 63

...avall de Meadow Land, i el dring de
la campana de l'escola per a acoblar els...

Page 64

...la vora del riu, a dues milles del poblet, a
l'hora favorita, que era la mitja...

Page 65

...i en prengueren una brasa. Convertiren l'empresa en una
imposant aventura, dient: «Sst!» tot sovint, i...

Page 66

...punt de deixar que el corrent se'ls endugués enfora de l'abast de
l'illa. Però descobriren a...

Page 67

...en
dia, com feien en el temps de la vellura; però un pirata sempre és
respectat. I...

Page 68

...Espanyola els costà més de trencar el son.
Digueren llurs pregàries interiorment, i bo i ajaguts,...

Page 69

...com una pedra, amb ses esperances muntant o
defallint alternativament a mesura que la bestioleta anava...

Page 70

...majestuosa prodigalitat de l'aigua. Un
corrent vagarívol o una lleu ascensió del riu se'ls n'havia emportat
el...

Page 71

...al cap
de poc, prengué una forma opaca: era la puncella de l'enyorament de
la llar. Fins...

Page 72

...altres minyons convingueren que allò que deia Tom era assenyat,
perquè un tros de pa ignorant,...

Page 73

...genolls, i anà explorant entre
l'herba i els reflexos belluguedissos que enviava el foc del
campament. Arreplegà...

Page 74

...quinze minuts interminables les rodes
pararen, i Tom lliscà per damunt la coberta i nedà cap...

Page 75

...O senyora Harper! No sé còm renunciar-hi! no sé
còm renunciar-hi! Era un reconfort tan gran...

Page 76

...la platja. Aquella nit era la del dimecres.
Si els cossos continuaven introbables fins a diumenge,...

Page 77

...el bosc. S'assegué i es donà un llarg repòs, torturant-se
al mateix temps per romandre despert,...

Page 78

...tres s'enfonsaren en un entortolligament de
cames i braços, i tornaren a eixir bufant, escopint, rient...

Page 79

...assegut, tot
remenant la arena amb un bastonet, i amb un posat molt ombrívol. A
la fi...

Page 80

...Tom restà mirant-lo, mentre li
estirava el cor un desig fortíssim d'abandonar el seu orgull i
anar-se'n,...

Page 81

...penso que podria passar-me tot el dia fumant aquesta pipa- digué
Joe. -_No_ em sento marejat.

-Jo...

Page 82

...va
informar-lo que, si havien tingut cap tribull, se n'havien
alliberat. No enraonaren gaire en el sopar,...

Page 83

...amb el cos assenyalat i rajant d'aigua; però el tenir
companyia en la dissort semblava cosa...

Page 84

...vilordes i
escorces que arreplegaren de sota els flancs de les soques
aixoplugades engaliparen el foc a...

Page 85

...malament aquesta alta
promesa per manca d'esforç. No: s'exercitaren cautament, en haver
sopat, amb un èxit palès,...

Page 86

...darrera vegada
en vida els minyons difunts, i molts recaptaren aquesta ombrívola
distinció, i oferiren proves, més...

Page 87

...del vit de bou. El poble fidel esdevingué més i més
commogut a mesura que prosseguí...

Page 88

...fosc, desembarcant cinc o sis milles més avall del poblet i
havien dormit al bosc, al...

Page 89

...puguin arribar a pendre's tot aquest mal de cap per
nosaltres.

-I vaig somniar que la mare...

Page 90

...Hi havia un
àngel, en algun indret!

-I la senyora Harper digué que Joe l'havia assenyalada amb...

Page 91

...Poc anava a salts i gambades, sinó
que es movia amb un digne estarrufament, com esqueia...

Page 92

...Sentí una punyida dolorosa, i esdevingué inquieta i contorbada
al mateix temps. Provà d'allunyar-se, però els...

Page 93

...venes de Tom. Començà d'odiar-se a sí
mateix per haver bandejat l'avinentesa que Becky li havia...

Page 94

...Tom no
comparegué. A la fi esdevingué tota desolada, i desitjà de no haver
portat la cosa...

Page 95

...que heu pogut
deixar-me visitar Sereny Harper, i fer-me fer aquest paper tan
babau, i no dir-me'n...

Page 96

...ben recert!

-Per què em besàreu, Tom?

-Perquè us estimava tant, i féieu aquella gemegor, i jo...

Page 97

...i digué, en passar, un
mot garfidor. Ella n'udolà un altre per resposta, i la irada...

Page 98

...casal amb una nova explosió de sentiment.

Tom romangué en silenci, bastant aturdit per aquest acarnissament.
Tot...

Page 99

...bé cortrencat,
perquè se li acudí que era possible que ell, sense adonar-se'n,
hagués capgirat la tinta...

Page 100

...la cara.- (Les mans
d'ella se aixecaren en una invocació.) -Heu esquinçat aquest llibre?

Un pensament es...

Page 101

...projecte i li
demanaren son ajut. I ell tenia les seves raons per regalar-se'n,
perquè el mestre...

Page 102

...punt d'ofegar-se. Comptava, certament,
amb la simpatia palesa de l'auditori, però també amb el silenci de
l'auditori,...

Page 103

...la seva fantasia, la voluptuosa
adoradora de la moda es veu entre la multitud festívola, contemplada
de...

Page 104

...les pregones
detonacions del tro feixuc, constantment vibraven a l'oïda, mentre
el llampec terrorífic s'abandonava a una...

Page 105

...que
reeixia; i, amb tot, la rialleta continuà, i àdhuc creixia,
palesament. I no li mancava raó....

Page 106

...la seva
dimissió immediatament; i aquella nit el jutge sofrí una recaiguda i
finà. Tom resolgué que...

Page 107

...faç d'aquest espectacle mortificador. Cercà
Ben Rogers, i el trobà visitant els pobres amb una canastrella...

Page 108

...còm era que ell
hagués pogut infondre sospites de saber cap cosa de l'assassinat,
però tanmateix no...

Page 109

...Jo els he sentit dir que si el
deixessin anar el linxarien.

-I ho farien, talment.

Els minyons...

Page 110

...tant; però la mateixa sinistra fascinació els
feia tornar al cap de poca estona. Tom pegava...

Page 111

...possibilitat de dubte quant al dissortat presoner que
hi ha a la barra. Ens dem per...

Page 112

...fora de la seva veu. Tothom
el mirava de fit a fit; l'auditori, bocabadat i amb...

Page 113

...l'Indi era introbable. Una de aquelles meravelles omniscients i
espaordidores, un detectiu, vingué de Sant Lluís,...

Page 114

...un arbre mort que té una branca allargassada.
Bé, farem provatures a l'illa de Jackson, i...

Page 115

...estalvi?

-Estalvi? Per què?

-Ves, per tenir alguna cosa per anar tirant.

-Oh! No em fóra de cap...

Page 116

...ara.

-Cançons! Les bruixes no tenen poder, de dia.

-Sí, és veritat. No se m'havia acudit, això....

Page 117

...me val!

-Sí, que ho fan. Sempre ho he sentit a dir.

-Tom, no em plau de...

Page 118

...dreta, per
donar a la casa on surtia por un ample esbarjo, i prengueren el camí
de...

Page 119

...dant ara i adés una
ullada cobejosa a la casa on sortia por, i deixant anar...

Page 120

...de dret cap al portal.

Els minyons s'estengueren damunt el paviment, amb els ulls ficats en
l'espiell...

Page 121

...Texas! Pisparem el
diner!

Això era enraonar. Al cap de poca estona tots dos començaren a fer
badalls,...

Page 122

...tota imaginació. Sis cents
dòlars era diner abastament per a enriquir mitja dotzena de minyons!
Això era...

Page 123

...emportaré a mon cau.

-Sí, és clar! Podríem haver-hi pensat abans. Voleu dir el Número 1?

-No:...

Page 124

...quan tornés
al poble, espiant les avinenteses de sa feina venjativa, i seguir-lo
fins al Número 2,...

Page 125

...que un
somni.

-Hola, Huck.

-Hola, tu.

Silenci per un minut.

-Tom, si haguéssim deixat les eines endiastrades a l'arbre...

Page 126

...eixida que hi ha entre la taverna i el
clos atrotinat del dipòsit de rajoles. Vós...

Page 127

...cap a la taverna. Huck restà de
sentinella i Tom féu un reconeixement pel carreró. Després...

Page 128

..._whisky_! Gairebé totes les
tavernes de Temperança tenen una cambra on surt por: compreneu,
Huck?

-Bé, jo diria...

Page 129

...havia tornat al poble la
nit abans. Joe l'Indi i el tresor passaren a una importància
secundària,...

Page 130

...mala gana:

-Suposo que no ve d'aquí... però...

-Però brocs! La vostra mare no ho sabrà: alxí,...

Page 131

...una embranzida general
envers el seu posseïdor. Seguí una lluita i una defensa ardida, a
desgrat de...

Page 132

...la gent
gairebé mortalment fadigada. Es demanà quin vaixell seria i per què
no s'aturava a l'embarcador:...

Page 133

...vingué damunt el turó: so de mal averany. Però res de
passes. Valga'ns Déu! Era tot...

Page 134

...li fendireu el nas, li retallareu
les orelles com se fa a una porca!

-En nom de...

Page 135

...vídua m'ha fet fineses, de
vegades, i ho vull dir, ho vull dir si em prometeu...

Page 136

...quinze peus (era
negre com un celler, aquell caminal de roldó!), i aleshores m'adono
que estava a...

Page 137

...cares de
sospitosos?

Huck callà, mentre teixia una resposta tan cauta com li esqueia.
Després féu:

-Bé, veureu: jo...

Page 138

...ulls honradíssims del vell per un moment. Després es
decantà, i murmurà a la seva oïda:

-No...

Page 139

...el tresor: tanmateix no ho sabia, que no ho
fos: així és que la referència a...

Page 140

...meva Becky? Ja m'ho pensava, que es
cansaria de mala manera.

-La vostra Becky?

-Sí- féu ella amb...

Page 141

...Trobà que Huck era
encara al llit que li havia estat destinat, i que la febre...

Page 142

...malalt.

-Sí- digué la vídua.

Huck pegà un bot en el seu llit, amb els ulls esverats.

-Què!...

Page 143

...secretes fondàries de
la cova; feren una altra marca, i prengueren una via lateral, a
esbrinar novetats...

Page 144

...aquella banda.

-Bé, però espero que no ens perdrem. Fóra tan terrible!- I l'infant
s'estremí només de...

Page 145

...ses inútils recances; i els llunyans ecos ho retornaven
tot, convertit en rialles mofetes. Tom va...

Page 146

...mai, m'hagués despertat!
No, no: me'n desdic, Tom! No feu aquest posat! No ho tornaré a...

Page 147

...penso.

-Tom, pot ésser fosc, aleshores: se n'adonaran, que no hi siguem?

-No ho sé. Però tanmateix...

Page 148

...topar-ne un, i s'hagueren de parar. Podia ésser de
tres peus de profunditat; podia ésser de...

Page 149

...a la font i un
altre són, de força durada, hi feren mudança. Els infants es
despertaren,...

Page 150

...es
precipitaren magníficament pel carrer major, braolant visques
darrera visques!

El poble s'il·luminà. Ningú no féu retorn a...

Page 151

...per la pista de fil
d'empalomar que havien anat deixant al darrera, i hom els assabentà
de...

Page 152

...de la cova fou
oberta, un patètica vista es mostrà en la penombra opaca de
l'indret: Joe...

Page 153

...que diem
hagin romàs en la tarda de la història, i l'hora baixa de la
tradició, i...

Page 154

...saber, encara que haguéssiu tingut la boca closa per a tothom.
El cor sempre m'havia dit...

Page 155

...a remar fins aquí, jo tot sol. No haureu de donar ni un
cop de rem.

-Almenys...

Page 156

...vagin. Si les en
traieu, tomben en rodó i tornen. Això es veu a tots els...

Page 157

...seguí. Quatre avingudes
sortien de la petita caverna on era el gran penyal. Els minyons
n'examinaren tres...

Page 158

...Crec encertat el meu
acudit de venir amb els saquets.

Aviat hi foren, els diners, en el...

Page 159

...de mal.

El gal·lès es posà a riure.

-Bé, no ho sé pas, Huck, fill meu: no...

Page 160

...donar una sorpresa a la gent que
avui s'ha aplegat aquí. Jo tanmateix he pogut sentir...

Page 161

...es proposava donar a Huck la seva casa per llar,
i fer-lo instruir; i que quan...

Page 162

...Els
minyons no podien recordar que llurs observacions haguessin estat de
pes, abans; però ara les dites...

Page 163

...que hi pogués estrènyer contra el cor i
reconèixer per amiga. Hagué de menjar amb ganivet...

Page 164

...que és una cosa
planera: no hi estic, jo, per gent que li manca un bull....

Page 165

...colla si no sóu respectable: sabeu?

La joia de Huck va extingir-se.

-No m'hi podeu deixar entrar,...

Page 166

...història d'un
minyó, ha d'aturar-se aquí: no podria passar gaire endavant sense
esdevenir la de un home....